top of page
LaBelug_Pochette.jpg

Album "Altas Ondas

Paraulas / Paroles

Trabucadas / Traductions

Fond_Page01.jpg

Fin Jòi

Beatritz Comtesse de Die, XIIe siècle.

​

​

Fin jòi me don’alegrança :
Per qu’ieu chan plus gaiamen,
E non m’o tenh a pensança
Ni a negun pensamen,
Car sai que son a mon dan
Li mal lauzengièr truan
E lor mals ditz non m’esglaia,
Anz en som dos tantz plus gaia.

En mi non an ges fïança
Lilauzengièr mal dizen,
Qu’òm non pòt aver onrança
Qu’a ab els acordamen :
Qu’ist son d’altretal semblan
Com la nivol que s’espan
Qu’el solehls en pèrt sa raia,
Per qu’eu non am gent savaia.

E vos, gelòs mal parlan,
No’us cugetz qu’eu m’an tarzan
Que Jòis e Jovenz no’m plaia,
Per tal que dòls vos deschaia.

TRAIT_ROUGE.png
Fond_Page02.jpg

Ab lo Cor Triste

Planh, Anonyme, XIIIe siècle

​

Le Planh : plainte, élégie, une thématique que l’on retrouve dans le Trobar.
Ici nous sommes face au désespoir d’une jeune femme ayant perdu son époux.


 

Ab lo còr trist environat d’esmai
Plorant mos uelhs e rompent los cabelhs
Sospirant fòrt, lassa,  comjat pendrai
De fin’ amor e de totz sos conselhs,
Car ja n’om platz amar òm qu’el mon sia
D’ar’ en avant ne portar bon voler
Pus mòrt cruzel m’a tòlt cel qu’eu volia
Tròp mais que me sen negun mal saber


E per aicò fauc lo captenimen
Desesperat e farai chascun jorn,
Ab trist semblant, e darai entenen
A totz aicels qu’em vei anar entorn:
Qu’en me no’ls cal aver nul’esperança
Anz pòdon ben cercar en autra part
Dòmna que’ls am o que’ls  don s’amistança,
Car eu d’amor e de jòi me depart…


E si del mon poguès pendre comjat,
Ab grat de deu, aissi cum fau d’amor
-totz mos parentzencara m’an reptat-
Plandria’m pauc aitant visc ab dolor ;
E per aiçò prec la mòrt sens demòra,
Venga de faitz per mon las còr aucir,
Pus a mòrt cel que lo meu còr tant plora
E fa mant dòl nueit e jorn e sospir .


El èra franc, valent, d’onorcomplida,
E tant ardit que el n’es estat mòrt,
Per que mon còr faria gran falhida
Si n’amava altre apres sa mòrt.


 

Fond_Page03.jpg

Rosìn

Tenso, Domna H et Rosin, XIIe siècle

​

​

​

​

​

Dialoque entre Domna H et Rosìn.

​

Domna H cherche conseil, elle a 2 amants et demande à son ami lequel garder des 2 .....

Rosìn, digatz m’adès de cors
Quels fetz melhs, car etz  conoissens
Una domna coind’e valens
-Que ieu sai – a dos amadors
E vol qu’usquecs jur e pliva
Enanz que’ls vòlh’ab si colgar,
Que plus mas tener e baisar
No’lh faràn ; e l’uns s’abriva
E’l fach que sagramen no’lh te ;
L’autres no l’ausa far per re.

-Dòmna d’aitan sobrèt  folors
Cel que fo desobediens
Ves sidòns, que non es parvens
Qu’amans, puòis destrenh amors
Dej’ab volontat forciva
Los ditz de sa dòmna passar,
Per qu’eu dic que senes cobrar
Deu perdre la jòi’ autiva
De sidòns ce qui frais la fe,
E l’autres deu trobar mercé.

A fin amic non tol paòrs,
Rofin, de perdre jauzimens,
Que’l desirs e’l sobretalens
Lo destrenh tan que per clamors
De sidòns nominativa
No’s pòt sofrir ni capdelar ;
Qu’ab jazer et ab remirar
L’amors corals recaliva
Tan fòrt que non au ni non ve
Non conois quan fai mal o be.





 

Domna, ben mi par grans errors

D’amics – puòis ama coralmen –

Que nuls gaugs li sia plazens

Qu’a sa dòmna non sia onors,

Car no’lh deu èsser esquiva

Pena, per sa dòmna onrar,

Ni’l deu res per drech agradar

S’a leis non es agradiva ;

E drutz qu’enaissi no’s capté

Deu perdre sa dòmna e se.

​

Rofin, dels cròis envazidors

Aunitz e flacs e recrezens

Sapchatz que fon l’aunitz dolens

Que’s perdèt en meg del cors ;

Mas l’arditz on prètz s’aviva

Saup gen sa valor enansar,

Quant pres tot çò que’lh fon plus clar

Mentre’lh fon l’amors aisiva ;

E domna qu’aital drut mescré

Mal creirà cel qui se’n recré.

​

Domna sapchatz que grans valors

Fon de l’amic e chausimens

Que’l fetz gardar de falhimens,

Esperan de sidòns socors.

E cel fetz foudat nadiva

Que se dòmna ausèt forçar ;

Et qui’l manté sap pauc d’amar :

Qu’amans – puois fin’amors viva

Lo destrenh – tem sa domna e cre

De tot quant ditz, qu’aissi’is cové.

​

Oimais conosc ben cossi va,

Rofin, puois que’us aug encolpar

Lo fin e’l caitiu razonar :

Qu’eissamens òbra caitiva

Fariatz ; e midòns, dessé,

N’Agnesina, diga que’n cre.

Fond_Page01.jpg

A Chantar

Béatrice Comtesse de Die, XIIe siecle

​

​

​

La très grande Comtesse de Die… un modèle de dignité.
Son amour propre lui permet de tenir debout, face à la trahison dont fit preuve son amant, le comte Raimbaud d’Orange, manquant gravement au devoir de courtoisie avec la belle !


 


A chantar m’èr de sò qu’ieu non volria
Tant me rancur de lui cui sui amia
car eu l’am mais que nulha ren que sia
vas lui n’om val mercés ni cortesia
ni ma beltatz ni mos prètz ni mos senz
qu’atressi’m sui enganad’ e traïa
com degr’èsser s’ieu fos dezavinens

Valer mi deu mos prètz e mos paratges
E ma beutatz e plus mos fis coratges,
Per qu’ieu vos mand lai ont es vòstr’ estatges
Esta chançon que me sia messatges;
E vuòlh saber, lo mieus bels amics genz,
Per que vos m’ètz tan fèrs ni tan salvatges,
Non sai si s’es orgòlhs o mals talenz.

Mas aitan plus vuòlh li digas, messatges,
Qu’en tròp d’orguòlh an gran dan maintas genz.


 

Fond_Page01.jpg

Altas Ondas

Anonyme, XIIe siècle

Oi altas ondas que venètz sus la mar
Que fai lo vent çai et lai remenar
De mon amics sabètz nòvas contar
Del dolç alen un beure m’aporta’i
La bocha òbre, per gran desir que n’ai
Et òi dèus d’amor,
Ad ora’m dona jòi et ad ora dolor !

Oi, aura dolça, qui vens devèrs lai
On mon amic dòrm e sejorn’ e jai
Del dolç alen un beure m’aporta’i
La bocha òbre, per gran desir que n’ai
Et òi dèus d’amor
Ad ora’m dona jòi et ad ora dolor

Mal amar fai vassal d’estranh païs
Car en plor tornan e sos jòcs e sos ris
Ja non cuidèi mon amic me traïs
Qu’eu li donèi çò que d’amor me quis.
Et òi dèus d’amor
Ad ora’m dona jòi et ad ora dolor


 

Fond_Page03.jpg

L'Alba

Anonyme

 

 

 

La chanson « d’Aube » est une thématique récurrente dans l’art de Trobar.
On y fait référence aux amants qui se retrouvent l’instant d’une nuit, en secret, et que l’Aube du jour, pointant son nez sépare.

En un vergier, sotz fuelha d’albespì
Tenc la dòmna son amic còsta si,
Tro la gaita crida que l’alba vi
Oi Dieus, Oi Dieus ! de l’alba ! tan tòst ve
Oi Dieus, Oi Dieus, Oi Dieus ! de l’alba ! tan tòst ve


Bèl dous amics, baisem-nos ieu e vos
Aval els pratz on chanto’ls auzelòs
Tot o façam en despiech del gilòs !
Oi Dieus, Oi Dieus ! de l’alba ! tan tòst ve
Oi Dieus, Oi Dieus ! de l’alba ! tan tòst ve

Per la doss’aura qu’es venguda de lai,
Del mieu amic bèlh e cortés e gai
Del sieu alen ai begut un dous rai
Oi Dieus, Oi Dieus ! de l’alba ! tan tòst ve
Oi Dieus, Oi Dieus ! de l’alba ! tan tòst ve

Fond_Page04.jpg

'Na Carenza

N’Alaisina, Iselda et Na Carenza

XIII° siècle

​

​

​

Des jeunes femmes s’interrogent: deux destins s’offrent à elles...Vont’elles rester célibataires ou bien succomber à la tentation de l’amour, du mariage et de la maternité et en subir les conséquences physiques... ?

Na Carenza ab bel còrs avenenz,
Donatz conselh a nos doas serors,
E car saubetz mielhz triar la melhors,
Consilhatz mi segons vostr’escienz :
Penrai marit a vòstra conoissença,
O ‘starai mi pulcela ? E si m’agença
Que far filhons non cuit que sia bos
E sens marit mi par tròp angoissòs.

N’Alaisina Iselda, ‘nsenhamenz,
Prètz e beltatz, jovenz, frescas colors
Conosc qu’avètz, cortisia e valors,
Sobre totas las autras conoissenz ;
Per qu’ie’us conselh per far bona semença
Penre marit coronat de scïença,
En cui faretz fruit de filh glorïòs :
Retenguda ’s pulcel’ a cui l’espòs

Na Carenza, penre marit m’agença,
Mas far infanz cuit qu’es gran penitença,
Que las tetinas pendon aval jos
E lo ventrilh es rüate’nojòs.

N’Alaisina Iselda sovinença
Ajatz de mi en l’ombra de guirença :
Quant i siretz, prejatz lo Glorïòs
Qu’al departir mi ritenga près vos.

Fond_Page01.jpg

Caritatz

Guiraud Riquier

XIIIe siècle

​

​

Il est le dernier des troubadours.
Lors de son retour d’Espagne où il à vécu de longues années auprés du grand roi Alfonso X El Sabio, il retrouve son Occitanie vide de ses valeurs.
Il constate que les grands de son monde sont devenus vaniteux, que l’avarice et la cupidité dominent au détriment des valeurs humanistes prônées par le trobar .

Caritatz e amors e fes

E drechura e lialtatz

E chauzimens e pietatz

E conoissenca emerces

Son amb pauc del tot abatut

Car le mons es perpres d’engan

Tant qu’el pus l’obran a saubut

Qu’apenas n’esdic pauc ni gran.

 

Le Malvatz mons fals d’enjan plez

Deslials fons de malvestatz

Fa cobezejar los pecatz

E per dol tost tug sei conques

E qui pus l’a privat avut

Mais a multiplicat son dan

Car si pert et a elh perdut

Per qu’es pus fols qui maïs lo blan

 

La fe e l’ora de salut

Issause Dieus com que l’als an

E la verges que-ns i ajut

Pregan so gil an Sant Joan.

 

E-m do, qu’ie-l fassa cel traut

Que-l verai peneden li fan.

Fond_Page01.jpg

'Na Maria

Bieiris de Romans,

XIIe  siècle

​

​

​

Voici une chanson qui témoigne de la liberté d’expression des femmes dans l’Occitanie médiévale :
ici il s’agit d’une chanson d’amour pleine de courtoisie, de douceur et de passion écrite par une femme pour une autre femme ! …



 

Na Maria, prètz, e fina valors
E’l jòi e’l sen e la fina beutatz,
E l’aculhir e’l prètz e las onors,
E’l gent parlar e l’avinent solatz
E la dous cara, la gaia cuendança,
E’l dous esgart e l’amoròs semblan,
Que son en vos, don non avètz egança,
Me fan traire vas vos ses còr truan

Per çò vos prèc, si’us platz, que Fin’ Amors
E gauziment e dous umilitatz
Me puòsca far ab vos tant de secors
Que mi donetz, bèla Dòmna si’us platz,
Cò dont plus ai d’aver jòi esperança ;
Car en vos ai mon còr e mon talan
E per vos ai tot çò qu’ai d’alegrança,
E per vos vauc mantas vetz sospiran.

E car beutatz e valors vos enança
Sobre totas, qu’una no’us es denan,
Vos prèc si’us platz, per çò que’us es onrança,
Que non ametz entendidor truan.

Bèla dòmna, cui Prètz e Jòis enança,
E gent parlar, a vos mas coblas man,
Car en vos es gaess’ e alegrança
E tot lo ben qu’òm en dòmna deman.

Fond_Page02.jpg

Fou-Sage

Julienne Seguret, dite Calelhon, XXe siècle et Omar Khayyam XIe siècle
Les quatrains sont lus par

Parviz Abolgassemi


L’amour courtois si cher aux troubadours prendrait sa source dans la culture Perse.
Depuis son XIe siècle, le poète Omar Khyyam lui aussi libre de la plume inspire la poétesse rouergate Calelhon qui suit son invitation à jouir des plaisirs de la vie.

 

Lo jorn es bèl, dos lo perfum
Alena la flor, bèu lo lum.
La lutz sera pas escantida
Que la ròza sera passida.

Lèva-te, per qu'un jorn novèl
Aluca e brandis son flambèl
E, dins l'òrt, una ròza crama....
Durbis tos uèlhs, durbis ton ama!

Per total leison fegonda?
Aqueste mòt esmovent:
« Sai venguèri coma l'onda
M'en tòrni coma lo vent. »


 

Altas Ondas - La Beluga ! !
00:00 / 00:00
Fin Joi - La Beluga !
00:00 / 00:00
'Na Maria - La Beluga !
00:00 / 00:00
bottom of page